El fantasma recorria el barri amb curiositat. Les coses havien canviat molt des de l'última vegada que havia sortit; ja no reconeixia en absolut aquella ciutat. La majoria de cases ara eren blocs de pisos, i això no feia per al seu estil. Quedaria algun casalot rústic original? Imaginava que després de dos-cents anys les coses haurien canviat, però no entenia el nou estil dels humans. La bona pedra havia estat substituïda per maó i acer, i aquells pisos semblaven força petits, potser ni tan sols tindrien golfes o soterranis on pogués descansar.
Si podia escollir, preferiria un lloc sense nens. Eren massa sorollosos, deixaven tot tirat per terra i feien canviar la rutina de tothom, despertant-se per malsons o posant-se malalts, pel que el fantasma no sabria quan hi hauria via lliure per passejar-se per la casa. A més, des de que havia llegit Oscar Wilde els hi tenia una mica de por. Suposava que la història del fantasma maltractat per uns nens era fictícia, però li semblava molt versemblant. L'antic propietari de la casa on fins ara havia estat tenia una basta biblioteca, i el fantasma li havia estat molt agraït per això. L'avorriment podia ser monstruós quan un era fantasma, pel que tenir tants llibres per llegir havia estat una benedicció. Els nous propietaris havien substituït la biblioteca per un quadre contemporani que ocupava mitja paret i contenia un fons vermell amb una línia diagonal taronja. Ell no havia vist mai tal presumptuositat en una pintura.
El que també havien fet els nous propietaris és convertir les golfes en un gimnàs i tirar parets per tenir una llar més de "concepte obert"; la qual cosa, el fantasma es satisfeia a recalcar, era una causa de disputes quan l'home encenia la televisió al menjador i la dona intentava escoltar la seva música mentre cuinava.
Les modificacions estructurals no era l'únic que molestava al fantasma. Tots els canvis que havien fet aquells dos individus eren gairebé un insult tant a ell com al que havia estat el seu estatge els últims segles. La dona s'havia dedicat a ficar ambientadors a tot espai que havia trobat, i no només això, sinó que cada habitació tenia un "toc" –paraules d'ella, ell hauria trobat "mastegot" més adequat– diferent. Perquè sí, els fantasmes tenen olfacte, i ja prou forta és l'olor a lavanda de la primera sala de dalt com perquè un cop t'hi has acostumat vagis a l'habitació del costat per olorar bambú com si esperessin adoptar un panda.
El marit, a part del gimnàs, havia reconvertit el que abans era l'habitació dels patriarques en una "cova d'home", amb un billar, dards i fins i tot una barra de bar. En els quatre mesos que el fantasma havia aguantat amb aquells canvis no havia vist a l'home posar en aquella barra ni un posa-vasos.
Un pensaria que un fantasma no necessitaria dormir, i tindria raó, però sí que necessita descansar, moments de pau. Fins i tot quan en la mansió havien conviscut famílies grans amb servents ell havia pogut gaudir de tals moments, ni que fos de nit. També és cert que s'havia malacostumat força les últimes dècades, els residents sent fora a treballar la major part del dia i tenint només alguns cops per setmana algú per netejar. Bé, doncs si bé en aquest cas els inquilins eren sols dos, i fent netejar també la casa cada pocs dies, el lloc sempre estava ocupat i inquiet. Per començar els dos treballaven des de casa. Es tancaven en dos despatxos diferents; l'home treballava en silenci, però la dona engegava l'equip de música durant tota la jornada laboral. Els vespres els tenien per socialitzar, no hi havia vespre en què no portessin almenys a set convidats per tenir una excusa per beure i jugar a endevinar dibuixos. Però bé devien dormir, no? Doncs sí, i per ajudar-los en tal tasca es ficaven sons de balenes amb uns aguts tan potents que no hi havia forma d'ignorar-los enlloc –perquè, és clar, dormien amb la porta oberta.
Així que havia pres la decisió. L'aventura de buscar una nova llar seria llarga, i ja veia que difícil també. El número de mansions i castells semblava haver-se reduït –ell necessitava el seu espai, no es veia vivint en una casa unifamiliar– i molts devien estar ja ocupats per altres fantasmes. I a sobre que no tinguessin nens...
