30-6-2022
Aquí tenim un conte lleuger que busca la rima però no la persegueix, així com tampoc exigeix la correcció en termes de puntuació; tot, esclar, en nom de la musicalitat. Ambientat vora l’any 100 d.C. en alguna colònia romana.
Aquesta és la història del vell Jericó, que un dia troba un objecte brillant. "Què és, què és?" pregunta el vell, qui l'objecte agafa, notant-lo pesant. "És una espasa, i quina espasa!". Arma robusta, cara i decorada, espasa era, sí, i important. "De qui és, de qui és?" però ningú respon, ves el vell està sol al riu, amb només l'arma escoltant. Jericó la tapa amb la seva llana, a casa la porta tot vigilant. Què faria amb una espasa?, Jericó s'anava preguntant. "La podria vendre, nova casa em compraria!", però a qui la venia? Al poble tots eren pobres ciutadans. Cent puntes de llança podria fer l'armer amb ella! Però ni l'armer s'atreviria a fondre tal obra d'art. Cent lladres un soldat caçaria! Però ni el soldat digne es veuria d'esgrimir un metall tan cuidat. "Al mercat a algú li interessarà" deduí el vell, qui quatre dies esperaria per vendre l'objecte esmolat. Al mercat arribà amb carreta mig descarregada, la gent sospitava, què duia el vell allà? Tal carreta no portava ni xais pel carnisser in verdures pel verduler, només unes caixes, alguna cosa ocultava! Jericó investigà quin dels mercaders més prolífic semblava ja que era d'ell de qui més es fiava. Tot cercant-lo amb una curiositat es va trobar: un jove d'alt posat, que l'ull expert, i per expert ens referim a experimentat, i per experimentat ens referim a vell, veia preocupat. Així com la resta de gent l'observava per la novetat, Jericó s'hi acostà per oferir-li ajuda que necessitava, o això semblava, només el jove el trauria de l'entrellat. De roba elegant i esquena recta, mai a la vida el noi havia agafat l'arada, sens dubte sent d'aquell grup que s'enorgullia de liderar alguna bona batalla. "Què passa noi" Jericó demanà, encara amb la carreta cap al mercat encarada. "Res passa, bon home. Pel mercat passejava, unes boniques flors per a ma mare volia comprar". "Lluny està vostè de sa mare, les flors es pansiran. Es referia a unes llavors? Aquestes sí duraran". "Això, això, llavors per a ma mare, ma germana i ma promesa, segur que els hi agradaran! Senyali'm senyor aquells que me les vendran". "Allà estan, allà estan. Però segur que a ciutat també en tindran! Què l'ha portat doncs aquí, digui'm la veritat!" El noi l'exigida veritat no confessà, es disculpà i se n'anà cap on la mà del vell les llavors havia senyalat. Jericó el seu curs seguiria, buscant aquell que l'arma li compraria. Que nerviós estava! Aquelles aventures haurien de ser reservades per a joves i valents ves Jericó temps feia que havia deixat de ser el primer i temps li faltava per esdevenir el darrer. Carregant la carreta, pel costat de l'armer passà, on de nou amb el noi es trobà, qui amb veu baixa demanava "Una espasa no haureu pas vist, bon armer? Curta i ampla com totes haurien de ser, ben adornada i poc estrenada" "Si veiés una arma així acabaria la jornada, digues que sí! Aquesta i la de tota la setmana. Però digui'm, jove senyor, que perdé vostè l'espasa?" "Mon futur sogre me la regalà, i ai pobre de mi! Que amb el cavall poc practico, i quan ho faig l'espasa em cau i en aquest embolic em fico" En sentir això, el vell sentí pietat, ell sent vell i amb poques necessitats, l'altre jove i ric però amb tants maldecaps! Així que amb poca pena l'espasa al jove oferí, "tingui, jove, li serà més útil que a mi". El jove, sorprès i amb sincera rialla, al vell agraí la generosa gesta "Vingui amb mi, senyor!" i al cavall del noi a Jericó va fer pujar i juntament amb ell va galopar cap a la ciutat d'on el jove procedia. "Demà vingui a la meva boda, està convidat". De tals bodes riques el vell n'havia sentit a parlar, es deia que no hi havia forma d'exhaurir el menjar, que la generositat dels convidats grans deserts abarcava i la dansa de les ballerines els secrets de la felicitat evidenciava. Però per a Jericó l'aventura ja havia estat suficient, així que abans a casa seva tornà amb una història per explicar i gens de penediment.
