Vam entrar en aquella casa abandonada per diversió. Feia temps que dèiem de fer-ho, el Cesc era qui menys segur n'estava però al final el vam convèncer. Vam agafar el meu cotxe i els quatre vam conduir aquells cinquanta minuts que separaven la casa del poble més proper, descomptant els que diuen ser pobles però no són més que poques finques aprofitant les mateixes valls.
Era un edifici gran, d'aquells que podien albergar famílies senceres. L'aspecte era grotesc, pedra ennegrida, finestres trencades, semblava absorbir la poca llum que la mitja lluna emetia, donant una percepció estranya respecte la muntanya a qui donava l'esquena, com si la muntanya fos la que estigués per davant i la casa darrere seu.
El Cesc va preguntar si n'estàvem segurs, ho va dir mig rient però sabíem que ho demanava de debò. No li vam fer cas i n’hi hauríem d'haver fet.
La porta era feixuga però feble, bona part de la fusta ja podrida. Ens va costar obrir-la, al passar a dins vam veure que l'havien bloquejada amb una taula.
L'aire interior era més fresc que a fora, com les coves que s'endinsen en la pedra i que s'estabilitzen a un punt temperat. Excepte que aquí el punt no era temperat ni era immòbil, l'aire corrent com si escrigués missatges invisibles a l'espai, canviant de direcció cada pocs metres sense una raó per fer-ho.
Vam encendre les llums dels mòbils. L'interior no era absolutament obscur però sí que la llum entrant pel forat de la porta era massa tènue, i el terra massa brut i desordenat, per caminar amb confiança. Restes de vidres, pèls i uns pocs excrements d'animals reposaven sobre les rajoles.
Havíem entrat a la casa rient, amb expectació per l'aventura. Ningú reia ara. Fins i tot ho vaig intentar per rebaixar la tensió que tan de cop s'havia creat, però l'aura del lloc m'ho impedia d'una forma que vaig pensar que mai més gesticularia una expressió real. Va ser com respirar olor de gas que no s’hauria d’olorar, com cometre un error a la carretera i entendre que és greu i incorregible, aquella sensació pesant que t'embolcalla la ment.
Vam seguir avançant passat el rebedor. Les llanternes dels mòbils no arribaven a il·luminar les parets oposades en algunes de les sales, pel que per veure la sala sencera l'havíem de caminar. Les coses tenien una capa de pols que demanava no ser retirada, però algú va comentar que no hi havia teranyines, i era cert. No vam atrevir-nos a caminar sols però en algun moment sí que ens vam separar, jo quedant-me amb en Cesc però tenint present on eren els altres.
No va ser molt bona idea. Cada soroll una mica fort ens feia aixecar el cap, preguntant-nos si eren els companys o una altra cosa.
Amb en Cesc vam arribar a un dels dormitoris. La roba de llit seguia allà. A sota hi havia una figura. Era petita però clarament humanoide, se li podia distingir el relleu de les cames i la vall que deixaven entremig. Em vaig aturar, prestant més atenció a la zona on hi hauria d'haver el pit del que mai he prestat atenció a res, esperant veure-la aixecar-se per una respiració. Però no succeïa. Intentant no fer soroll amb els peus però tement que el fort batec del cor em delataria vaig entrar a l'habitació, sempre a prop de la paret, resseguint el llit lateralment i tan lluny d'ell com era possible per tal de veure què en sobresortia del cobrellit.
Quan era en l'angle correcte em vaig tranquil·litzar. Era una nina, res més.
Vaig sentir un fort soroll sec sobre meu, com si hagués caigut una caixa pesant. Vaig córrer fora de l'habitació, després cap al passadís, on em vaig trobar a en Lluís i l'Edu, també exaltats. "Ha estat el Cesc?" van preguntar, i vaig adonar-me de que el noi ja no era amb mi. En quin moment ens havíem separat?
Ens vam mirar l'escala, impassible i robusta, al nostre costat. Vaig observar als altres dos. La seva expressió em va respondre que no mourien un dit cap a ella ells sols.
La vaig començar a pujar. Era de pedra, no grinyolaria, però tot i així tenia la sensació de que ens delataria en algun moment. La pols tenia l'empremta d'un peu en cada esglaó.
L'escala donava a un passadís al pis de dalt. La porta més propera era just a l'esquerra, s'hauria de fer mitja volta des del final de l'escala per entrar-hi. Era difícil mantenir la orientació en aquell lloc, però em semblava que l'habitació a la que aquesta porta donava es trobaria sobre del dormitori de la nina.
La porta estava mig oberta. Notant els altres dos darrere meu em vaig sentir prou segur com per acabar-la d'obrir. Va grinyolar en tot el recorregut, però va semblar com si no fos la porta sinó tota la casa la que sofria per aquella intrusió. La mà que l'obria es notava més freda per moments, com si estigués endinsant-se més i més en les profunditats d'un mar on no hauria de ser.
En entreveure un braç vaig retirar la mà, espantat, però la porta seguí el seu recorregut per l'impuls inicial.
Aquell braç pertanyia al Cesc. La cara al que estava enganxat no. En Cesc restava recolzat contra el lateral d'un armari. Tenia els dos ulls oberts però un d'aquests era travessat per un clau que li traspassava el crani i el clavava en aquell armari, mantenint el cadàver dret. La seva boca estava oberta en el final d'un crit i sagnava perquè se li havia arrencat totes les dents.
Del costat del Cesc aparegué una figura barbuda amb palla clavada a les orelles i els ulls completament negres, d'un negre al que si queies hi cauries eternament. "Més visites, més visites" pronuncià la figura enèrgicament. Vaig fugir, apartant del meu camí el Lluís i l'Edu, baixant per les escales sense precaució a no caure per elles perquè sabia que no em podia permetre caure, que caure era impossible en aquell moment, tan impossible com quedar-se en aquella casa.
Vaig sortir a l'exterior seguit pels altres dos. Allà, esperant al cotxe, hi havia en Cesc, qui va preguntar si ja ens en podíem anar.
Mai vaig preguntar al Lluís i a l'Edu si havien vist el mateix que jo. Potser eren massa enrere, potser no hi havia hagut res a veure. No volia confirmar-ho. La figura d'ulls negres i palla a les orelles se'm segueix apareixent en els somnis, pronunciant aquelles paraules. Més visites. Més visites.
