L’home observava el cavallet de fira. Havia anat perdent la pintura, acumulant rovell. Havia anat envellint, igual que ell. Abandonat, igual que ell. Com feia sempre, obrí el mòbil i en reproduí el vídeo guardat. En el vídeo, el cavallet rejovenia; era viu, brillava i rotava. Pujava amunt i avall igual com els cavallets del […]
Imatge: The Count of Monte Cristo, by Karl Fitzgerald.
https://www.pinterest.com/pin/60728294960386707/
La casa de Viena era freda tot i les llars de foc enceses. Monte Cristo, una persona que s’esforçava per apaivagar la prepotència, veia aquestes petites incomoditats com el recordatori que ni el més poderós ni el més ric deixaven de ser homes, i ell no era ni una cosa ni l’altra, si bé s’acostava […]
«Et deixo això, Pier, perquè en facis el que vulguis. Espero que el gaudeixis tant com jo, i espero també que sàpigues, com jo vaig saber, quan és moment de guardar-ho en una caixa i no tornar-lo a treure. Et dono el consell, però, de mantenir-ho en secret. No et puc donar el consell de […]
Va arribar ràpid a l’hospital, però tard. Feia dues setmanes que des de la feina anava directament a casa i allà es quedava per por que aquesta tardança es complís, i just aquell dia havia hagut d’anar a acompanyar la seva mare a una altra clínica. Quan va rebre la trucada va dubtar si esperar […]
Vam entrar en aquella casa abandonada per diversió. Feia temps que dèiem de fer-ho, el Cesc era qui menys segur n’estava però al final el vam convèncer. Vam agafar el meu cotxe i els quatre vam conduir aquells cinquanta minuts que separaven la casa del poble més proper, descomptant els que diuen ser pobles però […]
El fantasma recorria el barri amb curiositat. Les coses havien canviat molt des de l’última vegada que havia sortit; ja no reconeixia en absolut aquella ciutat. La majoria de cases ara eren blocs de pisos, i això no feia per al seu estil. Quedaria algun casalot rústic original? Imaginava que després de dos-cents anys les […]
Acabava d’empassar i s’estirà sobre les fulles caigudes. Va decidir aclucar els ulls però veié que no era una bona idea, pel que es va limitar a mirar cap al cel, mig tapat pels arbres de sobre seu. Va passar una estona pensatiu, meditant sobre res en particular i aprofundint enlloc, quan una criatura alada […]
La dona agafa el punt de llibre del terra. Hi apareix un drac dibuixat, no un d’infantil amb un somriure afable i ulls grossos i rodons, sinó un drac ferotge, enemistat. Ella sempre havia pensat que certes icones, i en especial el drac, haurien de mantenir el seu significat original. El drac no havia de […]
“Si almenys hi hagués anat quan ella va trucar…”. “Sí, segur que hagués canviat alguna cosa” respongué el Jan, sarcàstic. “Doncs potser sí. Potser l’hagués convençut, o almenys no haguéssim acabat així. Porto quatre anys amb ella i ara no em vol ni dirigir la paraula, i la Laia em va dir que no volia […]
Els meus pensaments em van eclipsar de tal forma que no va ser fins a veure certa estranya escultura que em vaig adonar que no sabia on era. La pedra era esculpida en la forma d’un nen rient, però hi havia certa maldat en aquell somriure que semblava fals, fins i tot groller. El nen […]
